Publicada la nova normativa sobre dedicació docent

Avui s'ha publicat l'acord del Consell de Govern que aprova la nova normativa de dedicació docent:

http://www.upf.edu/​intranet/​universitat/​organs/​conselldegovern/​acords/​_pdf_2010_2011/​13-7-2011/​annex1.pdf

(S'hi accedeix amb el nom i contrasenya del Campus Global.)

Resum de l'assemblea de PDI de l'11 de juliol de 2011

Lloc:		Aula 20.061 de l'edifici Jaume I
Data:		11 de juliol de 2011
Hora:		16h00 – 18h00

Temes tractats:

Obre la sessió el president del Comitè d'Empresa del PDI, Xavier Perramon, que fa una breu presentació del Comitè i convida els assistents a visitar la seva pàgina web: www.upf.edu/comite-pdi.


A continuació passa a informar dels temes proposats a l'ordre del dia:

1. Política de professorat aprovada pel Consell de Govern i la seva afectació al professorat associat
   
   
   
   S'informa del document aprovat pel Consell de Govern (acord núm. 5 del Consell de Govern de l'11 de maig), titulat “de política de professorat” però que en realitat estableix unes mesures que afecten principalment el professorat associat.
   
   
   

   • Segons aquest acord, la dedicació dels associats passarà a ser «la prevista en el Conveni Col·lectiu»: això vol dir p. ex. que un professor amb contracte d'“associat de 6 hores” (la dedicació màxima dels associats) que aquest curs ha fet 100 hores de classe, el curs que ve n'hauria de fer 180 (6 h/setm. × 30 setm. = 180 h). En la pràctica, la situació habitual serà que mantingui les mateixes hores reals i per tant se'l contracti per una dedicació menor. El preu per hora de classe es veurà doncs reduït proporcionalment de 180 a 100, i si manté les mateixes hores la reducció salarial serà del 44%.
     
     
     (Si aquest professor havia fet 80 hores de classe el curs 2009/2010, que era la dedicació “estàndard” dels associats de 6 h. a la majoria de departaments de la UPF, la reducció salarial en dos anys serà en total del 55%, sense comptar el 5% del “decretazo” del 2010.)
     
     
     És cert que el Conveni Col·lectiu estableix una dedicació màxima de 180 hores per als associats, però també és cert que no es poden comptar exactament igual les hores a la UPF que a altres universitats, com han reconegut diverses vegades el vicerector de Professorat i el cap del Servei de PDI: per la trimestralitat (començar i acabar assignatures tres vegades cada any, més els exàmens de setembre), per les setmanes d'exàmens (a altres universitats compten com a setmanes de classe, a la UPF no), etc.
     
     
     El Comitè d'Empresa va reclamar l'aplicació de l'article 41 de l'Estatut dels Treballadors, que preveu que en casos de modificació substancial de condicions de treball de caràcter col·lectiu s'ha d'obrir un període de consultes en què les parts han de negociar de bona fe, amb vista a la consecució d'un acord. La resposta va ser que no calia negociar res “perquè la dedicació continua sense estar per sobre de la que marca el Conveni”, malgrat que l'art. 41 també aplica a la modificació de condicions de treball «de les quals els treballadors gaudeixin en virtut d'una decisió unilateral de l'empresari d'efectes col·lectius».
     
     
     Des de la Universitat diuen que el fet de mantenir la dedicació real, encara que impliqui rebaixar la dedicació contractual i per tant el salari, permet mantenir la plantilla i no fer fora ningú. Si es pugés la dedicació real, dels temps parcials i/o dels temps complets, sobrarien hores i hi hauria gent que es quedaria sense feina.
     
     
   • A partir d'ara els professors associats seran contractats només pels trimestres que tinguin docència. Aquesta decisió perjudica especialment els “falsos associats”, és a dir aquells que, en contra del que diu la llei, no exerceixen la seva activitat professional fora de l'àmbit acadèmic universitari. A part de no acumular antiguitat, mentre no tinguin contracte no cotitzaran a la Seguretat Social, a menys que es donin d'alta a l'atur.
     
     
     La Universitat no ha justificat de manera suficient aquesta mesura. D'una banda diu que així s'evita que algun professor contractat al setembre per donar classes el tercer trimestre rescindeixi el contracte abans de començar les classes i hagi cobrat dos trimestres per no fer res, però la realitat és que casos com aquest són molt excepcionals i anecdòtics. Així com en l'increment de la dedicació està clar que la Universitat s'estalvia el 44% de la massa salarial dels associats (uns 2,5 M€/any), en el cas de la contractació trimestral no hi ha res que la justifiqui. L'únic que han dit és que s'estalvien del pressupost del 2011 els contractes dels associats que no tenen docència el primer trimestre del curs 2011/2012, però les hores totals a pagar durant el curs seran les mateixes, i el que s'estalviïn el 2011 ho hauran de pagar de més el 2012.
     
     
   • Els nous contractes d'associat que es facin el curs que ve només seran dels tipus retributius 1, 2 i 3, és a dir, no se'n faran del tipus 4. Això pot representar un estalvi important, perquè el salari tipus 2 és una quarta part més que el tipus 1, i el tipus 3 una quarta part més que el tipus 2, però el tipus 4 és més de la meitat més que el tipus 3. De totes maneres el Conveni estableix que el tipus bàsic és l'1, i que «les universitats, prèvia negociació amb el comitè d'empresa, podran establir altres tipus retributius, així com les condicions d'accés a aquests». Un cop més, la UPF no ha negociat res amb el Comitè d'Empresa sobre els tipus retributius dels associats.
     
     
     Pel que fa als associats que ja tenen contracte, l'esborrany del document de política de professorat deia que «mantindran el mateix tipus», però l'acord aprovat pel Consell de Govern diu que «podran mantenir, com a màxim, el mateix tipus».
     
     
   • La part bona, o “menys dolenta”, de l'acord del Consell de Govern és la que parla de la “regularització d'associats en situació inadequada pel fet de no tenir una altra activitat professional”, és a dir dels “falsos associats”. Teòricament això ja ho preveia el 2006 la disposició transitòria segona del Conveni Col·lectiu, però en aquella època el missatge de la Universitat era que “a la UPF no hi ha falsos associats, i els pocs que hi ha són casos excepcionals”. Ara resulta que s'estan adonant que sí n'hi ha, i molts més dels que s'esperaven, fins i tot en els departaments on menys s'ho pensaven.
     
     
     La regularització hauria de suposar reconvertir la plaça de fals associat a una altra a temps complet. Per als professors amb acreditació (lector, agregat, TU) la reconversió hauria de ser a la categoria corresponent a l'acreditació. Per als qui no tenen el títol de doctor, i per tant tampoc tenen acreditació, hi ha altres figures contemplades al Conveni Col·lectiu: personal investigador en formació (per a estudiants de doctorat) i ajudant. Encara està per veure com es durà a terme aquesta regularització, i quants professors realment se'n podran beneficiar, però de moment la primera fase serà identificar durant el curs 2011/2012 quins són aquests falsos associats a cada departament.
     
     

   
   

   Donades les repercussions tan importants que aquesta nova política tindrà sobre el professorat associat, el Comitè d'Empresa va iniciar una campanya informativa per donar a conèixer la situació. El primer pas va ser un avís al Campus Global que va fer que alguns associats demanessin més detalls, ja que no tots els departaments havien informat els afectats. A partir de llavors un grup d'associats s'ha organitzat i ha tingut diverses reunions, i fins i tot s'ha entrevistat amb el vicerector de Professorat i amb el rector. El pas següent per part del Comitè d'Empresa ha estat la convocatòria d'aquesta assemblea.
   
   

   Per les notícies que arriben (indirectament) al Comitè d'Empresa, sembla que el vicerector vol fer creure als associats que en la definició de la nova política de professorat els òrgans de representació del PDI (Comitè d'Empresa i Junta) han intervingut d'alguna manera (negociat?, consensuat?, acordat?, pactat?). L'únic cert és que el vicerector ha informat els representants, però la part dispositiva de l'acord del Consell de Govern no recull cap proposta feta pels representants del PDI. Només hi ha una frase al preàmbul que es pot considerar proposada pels representants: «Així mateix, [les noves mesures] tampoc han d'implicar una disminució en la qualitat de la docència (…)», encara que en el redactat final no queda clar que és la Universitat qui ha de facilitar les condicions, i sembla com si estigués traspassant aquesta exigència als professors associats.
   
   

   El vicerector també pot dir que la política de professorat s'ha aprovat en Consell de Govern amb 32 vots a favor i només 2 en contra, perquè és així. Però entre els membres del Consell de Govern no hi ha els representants del Comitè d'Empresa i la Junta, que hi assisteixen com a convidats amb veu i sense vot. I dels 53 membres actuals, els professors associats estan representats per dos claustrals que pertanyen al col·lectiu anomenat “professors funcionaris no doctors dels cossos docents, professors funcionaris interins dels cossos docents, personal investigador propi o vinculat postdoctoral, professors col·laboradors, lectors, associats i visitants i ajudants i becaris de tercer cicle”, dels quals resulta que cap dels dos és professor associat. Però és que a més, d'aquest col·lectiu tan ampli i heterogeni hi ha actualment 10 representants al Claustre d'un total de 203 membres, i des del 2008 el nombre de professors associats claustrals ha oscil·lat entre zero i dos. La reforma dels Estatuts del 2010 va actualitzar la composició del Claustre, però no tindrà efecte fins al 2012.
   
   

   Aquesta situació paradoxal, en què el col·lectiu del professorat més nombrós amb diferència (els associats són aproximadament un 45% de tot el PDI) té una presència nul·la o residual en els òrgans de govern de la Universitat, és conseqüència de la composició de la plantilla docent. La LOU diu que el PDI contractat temporal no pot superar el 40%, el PDI funcionari comptat en equivalents a temps complet ha de ser almenys el 51%, i al Claustre hi ha d'haver majoria de professors doctors permanents. Mentre que la UPF compleix rigorosament això últim, està molt lluny de complir les altres previsions sobre proporcions de professorat.

2. Nou model de dedicació docent: de les 120 hores de classe a les “160 HD”
   
   

   S'informa de l'acord que ha d'aprovar el Consell de Govern del 13 de juliol sobre el nou model de dedicació docent.
   
   
   La dedicació a temps complet “estàndard” (de la majoria de departaments, perquè alguns tenen el seu propi model de dedicació) fins ara era de 120 hores de classe anuals. A partir d'ara no es comptaran només les hores de classe sinó també aquestes altres activitats docents:
   
   
   

   • direcció de treballs fi de grau;
     
     
   • direcció de treballs fi de màster;
     
     
   • tutoria d'estudiants de grau (a la mateixa reunió del Consell de Govern s'ha d'aprovar una normativa general sobre aquestes tutories);
     
     
   • activitats que són més de recerca que de docència, però compten per reduir la docència:
     
     
     • dirigir tesis doctorals,
       
       
     • ser investigador principal de projectes de recerca competitius,
       
       
     • coordinar o liderar “grans projectes de recerca”, a criteri de la Comissió de Recerca;
       
       
   • activitats de gestió: càrrecs acadèmics;
     
     
   • altres reduccions de docència que vénen donades per normes externes: per maternitat/paternitat, per representació sindical, per ajuts destinats expressament a reduir la docència (Programa I3, ICREA Acadèmia).
     
     

   
   

   El model detalla quantes hores es computen per cada activitat, amb un criteri general de simplicitat en el càlcul. Les hores per direcció de treballs no es van acumulant com més treballs es dirigeixen, sinó que hi ha un topall a partir del qual ja no compten més hores en un mateix curs (p. ex. per als TFG el topall són 7 treballs, per a les tesis doctorals el topall és una tesi). Les hores de classe presencial, més les de les activitats anteriors, són les “hores docents” (HD) de cada professor.
   
   

   En versions preliminars del model les HD es deien “HDD” (“hores de dedicació docent”), i el nombre total per a un professor a temps complet havia de ser com a mínim 160, de les quals com a mínim 100 havien de ser hores de classe presencial, excepte en el cas de professors amb càrrecs acadèmics o premis (tipus ICREA Acadèmia, etc.), per als qui la docència presencial mínima seria de 30 hores (i si el càrrec és el de rector, el mínim seria de 0 hores).
   
   

   Els òrgans de representació del PDI (Comitè d'Empresa i Junta) van presentar un conjunt de quatre esmenes a aquesta proposta de dedicació:
   
   

   1. Canvi de nom: “HD” en comptes de “HDD”, per reflectir que la dedicació docent inclou altres activitats no contemplades al model (preparar classes, materials, enunciats, corregir exàmens, avaluar treballs, etc.).
      
      
   2. Establir el mínim total d'HDs en 145 en comptes de 160. Passar de 120 hores de classe a 160 HD, sobretot si totes o quasi totes les HD són de classe presencial, contradiu l'objectiu de mantenir la dedicació real per no fer fora ningú.
      
      
   3. Establir no només un mínim d'hores de classe presencial sinó també un màxim, que podria ser del 85% de les HDs, com a mesura per evitar desequilibris (evitar que alguns professors acumulin direccions de treballs i tutories, i deixin a altres sense aquestes activitats i per tant hagin de fer totes les seves HDs com a hores de classe).
      
      
   4. Transparència en l'assignació de la docència, de manera que es pugui comprovar que tothom té assignades les hores que li corresponen.
      
      

   
   

   El vicerector va acceptar el primer punt sense problemes. El segon el va rebutjar. El seu punt de vista, i així ho ha dit diverses vegades, és que el nou model no representa un “augment encobert” de la docència perquè ara es compten activitats que abans no comptaven. No està clar, però, que es puguin repartir equilibradament aquestes activitats per tal que la docència presencial continuï sent equiparable a l'actual per al conjunt del professorat.
   
   

   Sobre el quart punt, va dir que en comptes de poder consultar la dedicació de cada professor el que es pot fer és publicar estadístiques sobre el repartiment de la docència.
   
   

   Pel que fa al tercer punt, una nova versió del model va incorporar un màxim d'hores presencials que no era del 85% sinó de 160 hores. En reunions posteriors amb directors de departament i degans hi va haver propostes de pujar aquest màxim a 200 o 240 hores. Finalment a la versió definitiva que es presenta al Consell de Govern no hi ha cap màxim d'hores de docència presencial. Això vol dir que el màxim serà el que estigui legalment establert: actualment pel Reial decret de professorat de 1985, que fixa una dedicació en el cas general equivalent a 240 hores anuals (360 per als TEU), i en un futur (més o menys proper?) per l'Estatut del PDI, que en els últims esborranys parla d'un màxim de 240 hores (però incloent-hi certes activitats a més de les classes presencials), tot i que alguns rectors voldrien pujar aquest màxim. I tot això tenint en compte, com s'ha comentat abans, que no es poden comparar directament les hores de classe a la UPF amb les d'altres universitats.

En el torn obert de paraules els assistents expressen la seva opinió sobre el que s'ha informat, i constaten alguns dels punts que s'han comentat: que efectivament hi ha més falsos associats dels que es diu que hi ha, que alguns departaments tenen el seu propi model de dedicació independent del general de la Universitat, etc. En algun departament corre el rumor que els professors a temps complet hauran de fer 180 hores de classe, però això no té cap fonament.

També s'esmenten iniciatives que s'han engegat en altres universitats, com la Plataforma de professors i estudiants de la UB, iniciada per un grup de professors associats de la Facultat de Filologia, o a nivell interuniversitari, com la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), que té previst convocar una assemblea general de les universitats catalanes per a començaments del curs que ve.